El reportatge

Segons el DIEC (Diccionari de l' Institut d' Estudis Catalans) entenem el reportatge com el gènere del periodisme d’informació i del periodisme interpretatiu que consisteix a relatar fets d’actualitat o d’interès general, sovint amb l’ajut de fotografies, d’il·lustracions o de filmacions.

     Explicat d'una manera més senzilla el reportatge és tot aquell treball d'investigació que s'utilitza posteriorment per tal d'informar els ciutadans. Podríem considerar-lo  com una ampliació d'una notícia, perquè quan es produeix un esdeveniment important, el periodista exposa els fets ocorreguts breument, és a dir, resumeix què ha succeït sense aprofundir. En canvi, el reporter intenta extreure més dades d' un fet, esdeveniment, tema, etc. Per això investiga, situant-se fins i tot in situ i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb tota la informació obtinguda, acaba aconseguint un treball que acostuma a tenir imatges i textos.

           
      El reportatge pot tractar de temes que no siguin d'estricta actualitat, així que ens podem trobar amb reporters que facin excel·lents investigacions a propòsit de situacions viscudes a les diferents guerres, durant la Revolució Industrial, etc. Contràriament la notícia sempre versarà sobre fets actuals d'interès general. Així doncs, en cas de tractar-se d'un tema d'actualitat, el reportatge serà, doncs, el resultat d'un conjunt de dades treballades de forma exhaustiva, tot servint-se de causes, conseqüències, entrevistes, citacions, estadístiques, fotografies, testimonis... Des d'un punt de vista formal i tractant-se d'un model escrit, el reportatge  duu un títol, una entrada, el cos de la informació i un suport gràfic.

          
    Podem distingir-ne tres tipus principals: el reportatge audiovisual, escrit i fotogràfic.

            
        El reportatge audiovisual i escrit comparteixen pràcticament la totalitat de les característiques. La diferència més evident la trobem en què el reportatge audiovisual és més dinàmic i fa servir tot aquell conjunt d'elements auditius i visuals (so, gravacions, moviment...), mentre que el reportatge escrit el trobarem en diaris, revistes i no tindrà òbviament aquests elements mòbils, sinó que estarà compost de tot l'entramat relacionat amb els mitjans de comunicació escrits.

            
     La problemàtica més habitual radica en el fet de confondre el reportatge audiovisual amb el documental, i el reportatge amb la notícia. Per tal de facilitar aquesta tasca d' identificació de gèneres, posarem a la vostra disposició un quadre-resum amb les diferències bàsiques entre aquests gèneres esmentats.

Diferències entre reportatge i notícia

Tipus	Característiques
NOTÍCIA	Text narratiu que informa d’un fet de l’actualitat de forma   OBJECTIVA.  La informació apareix en forma de piràmide invertida (de major  a  menor importància).  Estructura: -     TITULAR: Contingut de la notícia   -     SUBTITULAR: Amplia la informació del titular   -     ENTRADA: Resum de la notícia, amb altres paraules.   -     COS: Presenta les 6 preguntes (què, qui, quan, com, on i per        què). Escrit en 3a persona. Utilitza un llenguatge informatiu (lèxic denotatiu). Ordre sintàctic bàsic:  Subjecte + Verb + Complements  Oracions enunciatives.
REPORTATGE	Text expositiu d’extensió variable.  El reporter ha d’haver investigat sobre un tema en concret.  El tema pot ser d’actualitat o no.  Estructura:   -     TITULAR: tema del reportatge. -     ENTRADA: (no sempre) condensa el tema i és atractiu. -     COS: Conté les dades dels texts narrats (l’últim paràgraf és un resum)  Barreja opinió i informació, és a dir, és objectiu però l’autor hi  posa el seu punt de vista.  Té suport gràfic.  Utilitza la 1a i 3a persona.

Diferències entre reportatge i documental

Quant al reportatge com a gènere audiovisual hem de tenir present que es pot confondre amb el documental.  De vegades ens resulta dificultós diferenciar ambdós gèneres per tenir característiques idèntiques, com per exemple, la intenció de plasmar fets extrets de la realitat amb una clara funció informativa i didàctica. A més,  en ambdós casos el punt de vista de la temàtica tractada pot ser subjectiu.

     A continuació vegeu aquest quadre-resum de les principals diferències entre aquests dos gèneres audiovisuals. 

Reportatge	Documental
Neix en les redaccions de les noves      televisions i és auster quant a recursos    expressius artístics.	Té el seu origen en la història del cinema i     és de tipus artístic.
Presència del periodista autor. Mostra     obertament el seu estil.	No acostuma a  tenir presència del    documentalista.
Proper a l’estil periodístic pur.	Proper als corrents literaris i estètics, a mig       camí entre creació cinematogràfica i     reportatge periodístic.
Evita l’ús de recursos cinematogràfics     clàssics i canvis de ritme narratiu.	Enquadraments amb una composició molt     acurada, música, format artístic.
Preval el contingut sobre la forma.	El contingut és tant important com la      forma. Llenguatge audiovisual de superior     nivell artístic que el reportatge.

Exemple de reportatge: Jon Sistiaga en Afganistán (reportatge bèl·lic) 

Exemples de documental: Metropolità", per commemorar els 90 anys del metro de Barcelona

                
      D' altra banda, també existeix el reportatge fotogràfic.  Aquest conté tot un seguit d'imatges que tenen l'objectiu de fer-nos arribar alguna realitat, normalment, fets i circumstàncies actuals. La correlació d' imatges aporta informació i aconsegueix exposar un discurs sobre el tema tractat. Tot i que les imatges posseeixen valor per elles mateixes, formen un sentit general en el seu conjunt. Per aquest fet tota la sèrie d'imatges conforma una seqüència que ens va explicant aspectes sobre una qüestió, com si es tractés d' una narració escrita.  

Aquest subgènere neix amb el desenvolupament del fotoperiodisme, gestat a Alemanya a finals del anys vint i inicis dels trenta del segle XX. En aquest moment els mètodes de reproducció d'imatges es poden adaptar perfectament a les rotatives dels diaris. D' aquesta manera apareix una nova premsa il·lustrada destinada a un públic ampli: diaris il·lustrats, revistes de moda, revistes d'actualitat, etc. 

Aquí teniu una sèrie de models:  

Children of Africa

Fauna africana - Nick Brandt

Patricia Aridjis - Las horas negras

Punts de vista del reportatge

Quant al punt de vista del reporter, podem afirmar que podrà fer servir una visió objectiva dels fets, o bé interpretativa dels mateixos, encara que predomina actualment la subjectivitat. 

Reportatge objectiu

El reportatge objectiu té una funció senzillament informativa, id est,  és un conjunt d' elements propis com a informació, dades, gràfics, etc. proporcionats de manera clara, directa, sense fer cap mena de judici de valor. Consta, doncs, d’una successió de dades descriptives dels esdeveniments, en què no s' aporta l’opinió personal del periodista i/o reporter i que complementa la informació amb actors protagonistes o testimonis, conjunt detallat de dades, gràfics, xifres, fotografies, esquemes...

Reportatge interpretatiu

El reportatge interpretatiu consta, doncs, d' informació i opinió proporcionada pel periodista i/o reporter. Així doncs, tota la sèrie descriptiva dels esdeveniments es complementa amb diferents aportacions que fa el mateix periodista, qui abandona l’estricta objectivitat amb l' objectiu de fer servir elements que poden resultar més de caire subjectiu i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de reportatge va aparèixer als anys 60 als Estats Units i se'l coneix arreu  com “periodisme d’investigació”. En aquest treball de recerca, havent passat per un escrupulós procés de documentació, el redactor expressa les seves conclusions, basant-se llavors en un conjunt de tesis que es fonamenten en la informació objectiva recopilada  amb anterioritat. 

Activitats proposades

Reportatge:  Guernica, de Pablo Picasso al Museo Reina Sofia (Madrid) 

              

Heu d'elaborar un reportatge, seguint les característiques treballades. Heu d'informar-vos sobre els fets narrats, context de l'artista-quadre, explicació del quadre, repercussions mediàtiques, etc. Els integrants de cada grup han de realitzar un rol específic en el reportatge. En aquest cas ha de ser versemblant.

        Indicacions

        - Treball en grup
        - Informeu-vos sobre el context històric
        - Utilitzar tots els elements propis del reportatge (titular, cos, connectors...)
        - Cada integrant del grup ha de representar un personatge dintre del reportatge.
        - Entregar una còpia per grup
        

Documents d'interès

Elaboració d'un reportatge

Com fer un reportatge?

Reportatges audiovisuals recomanables

Bullying - 30 minuts

Paisatges de Catalunya: Cadaqués

El convidat: Kilian Jornet

El català a la franja de Ponent

FIFA: el preu del futbol

València en falles - Caçadors de paraules

Bola de Drac - TV3

Reportatges escrits

Els romans, a Catalunya

L'imperi romà desenvolupava una de les civilitzacions més famoses en tota la història de la humanitat, i va conquerir gran part de la riba Mediterrània. Tingué uns exèrcits molt forts i potents entre els quals destacaven les temudes legions, que van acabar sotmetent totes les cultures de la península Ibèrica.

Els romans van deixar una forta empremta a Catalunya. Van arribar l'any 218 a.C., en concret a Empúries, antiga ciutat grega, amb els seus vaixells i, amb ells, una petita part dels exèrcits de l'imperi. El seu objectiu era molt clar: conquerir, per força si calia, la península Ibèrica. De fet no ho van aconseguir del tot fins a 200 anys més tard, perquè algunes zones van oferir una forta resistència a l'invasor. Tot i això, Catalunya i la Península van acabar caient a les mans de Roma.

Els historiadors entenen per romanització, a Catalunya, la gran influència que hi van exercir els romans. En tenim uns quants exemples:

· Els romans parlaven en llatí, i el català és una llengua llatina. També la nostra dieta, els dies de la setmana, el calendari i força noms procedeixen de l'època romana. Igualment van construir una densa xarxa de camins: en destaca la Via Augusta, que, provinent de Roma, travessava Catalunya de nord a sud i es dirigia a Cadis. A més a més, van estendre la pràctica de l'agricultura.

· A casa nostra, els romans van fundar moltes ciutats. La majoria van néixer als segles II a.C i I a.C, i tant al litoral com a l'interior: Baetulo (Badalona), Gerunda(Girona),  Iluro (Mataró), Iesso (Guissona) i Dertosa (Tortosa. I no podem oblidar Barcino (Barcelona), la qual no n'era, aleshores, capital territorial, sinó Tarraco (Tarragona).

· Tàrraco es va convertir en una de les capitals provincials de l'Imperi, la Hispània Tarraconense. Des d'allà, els romans van iniciar l'ocupació de moltes terres peninsulars. Tàrraco era una ciutat importantíssima, i per això hi vivia un governador a les ordres de l'emperador. Hi havia un circ, l'amfiteatre, biblioteques, banys i jardins, i a la rodalia, l'aqüeducte i l'arc de Berà.

L'AQUEDUCTE DE LES FERRERES

A molt pocs quilòmetres de Tarragona sorgeix, enmig del bosc, una construcció romana espectacular, sorprenent i extraordinària: l'aqüeducte de les Ferreres. Fou construït al segle i d.C., amb l'objectiu de portar l'aigua a Tàrraco, s'allarga en més de 200 metres per damunt d'un clot, i es distribueix en dos pisos.

És l'aqüeducte romà més ben conservat a Catalunya i un dels més reconeguts a la península Ibèrica. Fou declarat, com a conjunt arquitectònic, Patrimoni de la Humanitat.

L'ARC DE BERÀ

Arc de triomf erigit al segle i d.C., a Roda de Berà, municipi del Tarragonès, és un dels monuments romans més emblemàtics i interessants de Catalunya, i també el més ben conservat a la península Ibèrica. Per sota seu hi circulava la Via Augusta. A peu de carretera, s'erigeix en símbol d'un temps, el seu, tan transcendental en la nostra història.

JACIMENT DE GUISSONA

La imatge mostra les restes d'una part de l'antiga ciutat romana de Iesso, avui Guissona, a la Segarra. Fundada al voltant de l'any 100 a.C. ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, i s'hi han fet profitoses excavacions arqueològiques. Per exemple, s'ha comprovat que la ciutat estava voltada de muralles, se sap que va tenir una activitat comercial considerable i, també, que feia unes quinze hectàrees de grandària. I una curiositat: s'hi ha trobat una piscina a l'aire lliure, de nou metres de llargada per sis d'ample.

Documentals recomanables

 Comprar,tirar, comprar - La obsolescencia programada

Seleme Seleme i ressenya de Mònica Planas, al diari Ara