El reportatge

Segons el DIEC (Diccionari de l' Institut d' Estudis Catalans) entenem el reportatge com el gènere del periodisme d’informació i del periodisme interpretatiu que consisteix a relatar fets d’actualitat o d’interès general, sovint amb l’ajut de fotografies, d’il·lustracions o de filmacions.

     Explicat d'una manera més senzilla el reportatge és tot aquell treball d'investigació que s'utilitza posteriorment per tal d'informar els ciutadans. Podríem considerar-lo  com una ampliació d'una notícia, perquè quan es produeix un esdeveniment important, el periodista exposa els fets ocorreguts breument, és a dir, resumeix què ha succeït sense aprofundir. En canvi, el reporter intenta extreure més dades d' un fet, esdeveniment, tema, etc. Per això investiga, situant-se fins i tot in situ i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb tota la informació obtinguda, acaba aconseguint un treball que acostuma a tenir imatges i textos.

           
      El reportatge pot tractar de temes que no siguin d'estricta actualitat, així que ens podem trobar amb reporters que facin excel·lents investigacions a propòsit de situacions viscudes a les diferents guerres, durant la Revolució Industrial, etc. Contràriament la notícia sempre versarà sobre fets actuals d'interès general. Així doncs, en cas de tractar-se d'un tema d'actualitat, el reportatge serà, doncs, el resultat d'un conjunt de dades treballades de forma exhaustiva, tot servint-se de causes, conseqüències, entrevistes, citacions, estadístiques, fotografies, testimonis... Des d'un punt de vista formal i tractant-se d'un model escrit, el reportatge  duu un títol, una entrada, el cos de la informació i un suport gràfic.

          
    Podem distingir-ne tres tipus principals: el reportatge audiovisual, escrit i fotogràfic.

            
        El reportatge audiovisual i escrit comparteixen pràcticament la totalitat de les característiques. La diferència més evident la trobem en què el reportatge audiovisual és més dinàmic i fa servir tot aquell conjunt d'elements auditius i visuals (so, gravacions, moviment...), mentre que el reportatge escrit el trobarem en diaris, revistes i no tindrà òbviament aquests elements mòbils, sinó que estarà compost de tot l'entramat relacionat amb els mitjans de comunicació escrits.

            
     La problemàtica més habitual radica en el fet de confondre el reportatge audiovisual amb el documental, i el reportatge amb la notícia. Per tal de facilitar aquesta tasca d' identificació de gèneres, posarem a la vostra disposició un quadre-resum amb les diferències bàsiques entre aquests gèneres esmentats.

Diferències entre reportatge i notícia

Tipus	Característiques
NOTÍCIA	Text narratiu que informa d’un fet de l’actualitat de forma   OBJECTIVA.  La informació apareix en forma de piràmide invertida (de major  a  menor importància).  Estructura: -     TITULAR: Contingut de la notícia   -     SUBTITULAR: Amplia la informació del titular   -     ENTRADA: Resum de la notícia, amb altres paraules.   -     COS: Presenta les 6 preguntes (què, qui, quan, com, on i per        què). Escrit en 3a persona. Utilitza un llenguatge informatiu (lèxic denotatiu). Ordre sintàctic bàsic:  Subjecte + Verb + Complements  Oracions enunciatives.
REPORTATGE	Text expositiu d’extensió variable.  El reporter ha d’haver investigat sobre un tema en concret.  El tema pot ser d’actualitat o no.  Estructura:   -     TITULAR: tema del reportatge. -     ENTRADA: (no sempre) condensa el tema i és atractiu. -     COS: Conté les dades dels texts narrats (l’últim paràgraf és un resum)  Barreja opinió i informació, és a dir, és objectiu però l’autor hi  posa el seu punt de vista.  Té suport gràfic.  Utilitza la 1a i 3a persona.

Diferències entre reportatge i documental

Quant al reportatge com a gènere audiovisual hem de tenir present que es pot confondre amb el documental.  De vegades ens resulta dificultós diferenciar ambdós gèneres per tenir característiques idèntiques, com per exemple, la intenció de plasmar fets extrets de la realitat amb una clara funció informativa i didàctica. A més,  en ambdós casos el punt de vista de la temàtica tractada pot ser subjectiu.

     A continuació vegeu aquest quadre-resum de les principals diferències entre aquests dos gèneres audiovisuals. 

Reportatge	Documental
Neix en les redaccions de les noves      televisions i és auster quant a recursos    expressius artístics.	Té el seu origen en la història del cinema i     és de tipus artístic.
Presència del periodista autor. Mostra     obertament el seu estil.	No acostuma a  tenir presència del    documentalista.
Proper a l’estil periodístic pur.	Proper als corrents literaris i estètics, a mig       camí entre creació cinematogràfica i     reportatge periodístic.
Evita l’ús de recursos cinematogràfics     clàssics i canvis de ritme narratiu.	Enquadraments amb una composició molt     acurada, música, format artístic.
Preval el contingut sobre la forma.	El contingut és tant important com la      forma. Llenguatge audiovisual de superior     nivell artístic que el reportatge.

Exemple de reportatge: Jon Sistiaga en Afganistán (reportatge bèl·lic) 

Exemples de documental: Metropolità", per commemorar els 90 anys del metro de Barcelona

                
      D' altra banda, també existeix el reportatge fotogràfic.  Aquest conté tot un seguit d'imatges que tenen l'objectiu de fer-nos arribar alguna realitat, normalment, fets i circumstàncies actuals. La correlació d' imatges aporta informació i aconsegueix exposar un discurs sobre el tema tractat. Tot i que les imatges posseeixen valor per elles mateixes, formen un sentit general en el seu conjunt. Per aquest fet tota la sèrie d'imatges conforma una seqüència que ens va explicant aspectes sobre una qüestió, com si es tractés d' una narració escrita.  

Aquest subgènere neix amb el desenvolupament del fotoperiodisme, gestat a Alemanya a finals del anys vint i inicis dels trenta del segle XX. En aquest moment els mètodes de reproducció d'imatges es poden adaptar perfectament a les rotatives dels diaris. D' aquesta manera apareix una nova premsa il·lustrada destinada a un públic ampli: diaris il·lustrats, revistes de moda, revistes d'actualitat, etc. 

Aquí teniu una sèrie de models:  

Children of Africa

Fauna africana - Nick Brandt

Patricia Aridjis - Las horas negras

Punts de vista del reportatge

Quant al punt de vista del reporter, podem afirmar que podrà fer servir una visió objectiva dels fets, o bé interpretativa dels mateixos, encara que predomina actualment la subjectivitat. 

Reportatge objectiu

El reportatge objectiu té una funció senzillament informativa, id est,  és un conjunt d' elements propis com a informació, dades, gràfics, etc. proporcionats de manera clara, directa, sense fer cap mena de judici de valor. Consta, doncs, d’una successió de dades descriptives dels esdeveniments, en què no s' aporta l’opinió personal del periodista i/o reporter i que complementa la informació amb actors protagonistes o testimonis, conjunt detallat de dades, gràfics, xifres, fotografies, esquemes...

Reportatge interpretatiu

El reportatge interpretatiu consta, doncs, d' informació i opinió proporcionada pel periodista i/o reporter. Així doncs, tota la sèrie descriptiva dels esdeveniments es complementa amb diferents aportacions que fa el mateix periodista, qui abandona l’estricta objectivitat amb l' objectiu de fer servir elements que poden resultar més de caire subjectiu i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de reportatge va aparèixer als anys 60 als Estats Units i se'l coneix arreu  com “periodisme d’investigació”. En aquest treball de recerca, havent passat per un escrupulós procés de documentació, el redactor expressa les seves conclusions, basant-se llavors en un conjunt de tesis que es fonamenten en la informació objectiva recopilada  amb anterioritat. 

Activitats proposades

Reportatge:  Guernica, de Pablo Picasso al Museo Reina Sofia (Madrid) 

              

Heu d'elaborar un reportatge, seguint les característiques treballades. Heu d'informar-vos sobre els fets narrats, context de l'artista-quadre, explicació del quadre, repercussions mediàtiques, etc. Els integrants de cada grup han de realitzar un rol específic en el reportatge. En aquest cas ha de ser versemblant.

        Indicacions

        - Treball en grup
        - Informeu-vos sobre el context històric
        - Utilitzar tots els elements propis del reportatge (titular, cos, connectors...)
        - Cada integrant del grup ha de representar un personatge dintre del reportatge.
        - Entregar una còpia per grup
        

Documents d'interès

Elaboració d'un reportatge

Com fer un reportatge?

Reportatges audiovisuals recomanables

Bullying - 30 minuts

Paisatges de Catalunya: Cadaqués

El convidat: Kilian Jornet

El català a la franja de Ponent

FIFA: el preu del futbol

València en falles - Caçadors de paraules

Bola de Drac - TV3

Reportatges escrits

Els romans, a Catalunya

L'imperi romà desenvolupava una de les civilitzacions més famoses en tota la història de la humanitat, i va conquerir gran part de la riba Mediterrània. Tingué uns exèrcits molt forts i potents entre els quals destacaven les temudes legions, que van acabar sotmetent totes les cultures de la península Ibèrica.

Els romans van deixar una forta empremta a Catalunya. Van arribar l'any 218 a.C., en concret a Empúries, antiga ciutat grega, amb els seus vaixells i, amb ells, una petita part dels exèrcits de l'imperi. El seu objectiu era molt clar: conquerir, per força si calia, la península Ibèrica. De fet no ho van aconseguir del tot fins a 200 anys més tard, perquè algunes zones van oferir una forta resistència a l'invasor. Tot i això, Catalunya i la Península van acabar caient a les mans de Roma.

Els historiadors entenen per romanització, a Catalunya, la gran influència que hi van exercir els romans. En tenim uns quants exemples:

· Els romans parlaven en llatí, i el català és una llengua llatina. També la nostra dieta, els dies de la setmana, el calendari i força noms procedeixen de l'època romana. Igualment van construir una densa xarxa de camins: en destaca la Via Augusta, que, provinent de Roma, travessava Catalunya de nord a sud i es dirigia a Cadis. A més a més, van estendre la pràctica de l'agricultura.

· A casa nostra, els romans van fundar moltes ciutats. La majoria van néixer als segles II a.C i I a.C, i tant al litoral com a l'interior: Baetulo (Badalona), Gerunda(Girona),  Iluro (Mataró), Iesso (Guissona) i Dertosa (Tortosa. I no podem oblidar Barcino (Barcelona), la qual no n'era, aleshores, capital territorial, sinó Tarraco (Tarragona).

· Tàrraco es va convertir en una de les capitals provincials de l'Imperi, la Hispània Tarraconense. Des d'allà, els romans van iniciar l'ocupació de moltes terres peninsulars. Tàrraco era una ciutat importantíssima, i per això hi vivia un governador a les ordres de l'emperador. Hi havia un circ, l'amfiteatre, biblioteques, banys i jardins, i a la rodalia, l'aqüeducte i l'arc de Berà.

L'AQUEDUCTE DE LES FERRERES

A molt pocs quilòmetres de Tarragona sorgeix, enmig del bosc, una construcció romana espectacular, sorprenent i extraordinària: l'aqüeducte de les Ferreres. Fou construït al segle i d.C., amb l'objectiu de portar l'aigua a Tàrraco, s'allarga en més de 200 metres per damunt d'un clot, i es distribueix en dos pisos.

És l'aqüeducte romà més ben conservat a Catalunya i un dels més reconeguts a la península Ibèrica. Fou declarat, com a conjunt arquitectònic, Patrimoni de la Humanitat.

L'ARC DE BERÀ

Arc de triomf erigit al segle i d.C., a Roda de Berà, municipi del Tarragonès, és un dels monuments romans més emblemàtics i interessants de Catalunya, i també el més ben conservat a la península Ibèrica. Per sota seu hi circulava la Via Augusta. A peu de carretera, s'erigeix en símbol d'un temps, el seu, tan transcendental en la nostra història.

JACIMENT DE GUISSONA

La imatge mostra les restes d'una part de l'antiga ciutat romana de Iesso, avui Guissona, a la Segarra. Fundada al voltant de l'any 100 a.C. ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, i s'hi han fet profitoses excavacions arqueològiques. Per exemple, s'ha comprovat que la ciutat estava voltada de muralles, se sap que va tenir una activitat comercial considerable i, també, que feia unes quinze hectàrees de grandària. I una curiositat: s'hi ha trobat una piscina a l'aire lliure, de nou metres de llargada per sis d'ample.

Documentals recomanables

 Comprar,tirar, comprar - La obsolescencia programada

Seleme Seleme i ressenya de Mònica Planas, al diari Ara

L' article d'opinió

Els articles d'opinió són textos que es publiquen en els mitjans de comunicació, com a col·laboracions o com a cartes al director, que exposen el parer sobre algun tema en concret  amb el propòsit d'influir o modificar l'opinió del receptor.       L'article d' opinió ha de ser clarament subjectiu i acostuma a expressar-se en primera persona del singular. D'altra banda, és imprescindible que el text s' ajusti a la realitat dels fets exposats sense exagerar els arguments i mantenint un to cordial i respectuós per tal de no perdre veracitat a l'hora de presentar els diferents arguments.  ESTRUCTURA Títol - títol de la secció on es publica l'article (opcional) - títol de l'article Introducció - tesi o idea principal Desenvolupament - exposició dels arguments Conclusió - síntesi dels continguts o opinió personal Emissor - en les cartes al director, nom i població de l'autor;   en les col·laboracions als mitjans de comunicació,   nom de l'autor (en aquest últim cas, també pot anar abans o després del títol de l'article ) FORMAT Els articles d'opinió han de dur sempre el nom de l'autor perquè són textos que exposen un parer personal. Tractaments personals  - Emissor: s'ha d'utilitzar la primera persona del singular, JO (crec, opino...).     L'emissor expressa el seu parer sobre una qüestió i, per tant, esta implicat  en el missatge del text. Si en una carta al director es representa un col·lectiu, es fa servir la primera persona del plural, NOSALTRES (creiem, opinem...).        L'exposició ha de ser clara, ordenada i sense vaguetats. Abans d'escriure, és convenient fer un esquema del que es vol dir perquè el text sigui coherent.        En el desenvolupament de l'article, els arguments s'han d'ordenar segons el grau d'importància, i les diferents idees s'han de separar en paràgrafs.       Els connectors i les expressions que s'utilitzen en els articles d'opinió són els següents:      - Per introduir els diferents arguments: per començar, d'entrada, primer, d'una  banda, en primer lloc...; d'altra banda, segon, tercer, en segon lloc...; finalment, per acabar...      - Per expressar l'opinió personal, s'usen verbs que expressen opinió: crec, considero, penso, em sembla, sóc del parer que, el meu parer és que...      - Per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en definitiva, en resum, així doncs...      - Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a més...      - Per emfatitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central         és, convé destacar...      - Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari...      - Per introduir la causa: perquè, ja que, atès que, a causa de/que, com que...      - Per introduir la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest         fet, per això. ..      Per donar suport a les afirmacions, les opinions o els arguments exposats, es poden fer citacions d'autoritats, és a dir, frases de grans pensadors o d'entesos en la matèria de que es tracta.      S'ha de tenir en compte que les cartes al director es publiquen sense l'encapçalament, Senyor director, ni el comiat; només es publica el cos de la carta.      En la redacció dels articles d'opinió, cal adaptar el tractament del tema i triar la varietat dialectal o l'estàndard i el grau de formalitat segons el tipus de publicació (d'àmbit general o d'àmbit local o restringit). MODELS D'ESTRUCTURA Títol Les lleis es posen en venda Emissor LA CÀBALA Josep Maria Ràfols Introducció Les companyies tabaqueres nord-americanes pagaran bilions de pessetes perquè els aprovin una llei i que impedirà que puguin ser demandades pels malalts de càncer de pulmó i les seves viudes. I jo, si em toca la loto, em compraré una llei perquè al meu carrer no pugui circular cap altre cotxe a l'hora que porto el nen a l'escola. S'han acabat les cues. Desenvolupament      Amb l'auge de les privatitzacions s'ha posat a la venda el poder legislatiu, segons sembla, i qui té pasta gansa es compra una llei a la seva mida com abans es comprava un iot de 50 metres. D'aquesta manera esta passant a la història aquella afició que van despertar els racionalistes francesos i la seva posterior revolució segons la qual s'havia de legislar per protegir els drets de les persones i el progrés de la societat. Ara es legisla per assegurar que les companyies productores de màquines de fer fum puguin seguir amb les seves empreses encara que la meitat de la humanitat tussi fins a treure els pulmons per la boca. Els polítics nord-americans, que defensen la mesura de manera unànime, estan calculant en quins beneficis socials es reinvertiran els 21 bilions de pessetes de les tabaqueres. Mentrestant, aprovaran que els cigarrets puguin continuar portant nicotina, substància addictiva, que permetrà que els ciutadans puguin continuar fumant i quedant enganxats al tabac. Conclusió D'aquesta manera quedaran tots contents. Els polítics, perquè tindran diners per cobrir necessitats de tota mena, no necessàriament assistencials ni destinades a combatre l'addicció al tabac i les seves conseqüències sanitàries. I també estaran satisfetes les tabaqueres, perquè no només tindran assegurada la continuïtat del negoci durant generacions, sinó que l'acord els permetrà disparar el preu del tabac. De la persecució dels fumadors es passarà ara a considerar-los com la principal font d'ingressos del pressupost.

Pot tenir opinió una fotografia? 







El fotoperiodisme

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de la Enciclopèdia Catalana (GDLC), el fotoperiodisme és el periodisme gràfic, que es defineix com l’«especialització del periodisme que informa amb material fotogràfic». En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) encara no recull aquesta paraula, per tant, es tracta d'un neologisme. El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, va experimentar un gran desenvolupament durant el segle XX i en el segle XXI està vivint canvis importants gràcies a les noves tecnologies. Així doncs, els fotoperiodistes existeixen des de fa més d’un segle i han deixat testimoni gràfic dels esdeveniments crucials de la nostra història recent.

El fotoperiodisme el podem entendre aleshores com la màxima expressió sense paraules, la concentració de sensacions a través de la imatge. Actualment és molt prestigiós, gràcies especialment al World Press Photo. 

World Press Photo


El World Press Photo es va fundar l'any 1955. Es tracta d' una organització independent amb seu a Àmsterdam coneguda per crear i dur a terme un interessant certamen de fotografia de premsa, en el qual es trien anualment les fotografies guanyadores en diferents categories-temes d'entre totes les enviades per fotoperiodistes, agències de premsa, diaris i revistes.

Com podeu observar a continuació, són imatges que destaquen per una forta càrrega emocional, per captar un esdeveniment sorprenent i original, per la simple bellesa en sí mateixa, etc.

Vegem-hi una mostra:

                                                     Vulture (1993), de Kevin Carter

                                  Lunch atop a scryscraper (1932), de Lewis H. Wine.


  
       

                  Vaixell sobre el terrat (2011), de Yomiuri Shimbun

                                            Rugby (2011), Ray McManus
                                  

        

Joy at the end of the run (2013), de Wei Seng Chen 

Salt cap a la llibertat, Peter Leibing (1961)

Cançons proposades

A continuació teniu una proposta de cançons adients per a treballar aquest tema.

Què us suggereixen?

Corren, de Gossos amb Dani Macaco 

Això es pot salvar, de Sau 

Jocs de guerra, de Sangtraït

Massa jove per fer-me gran, d' Els Pets

Els trens de Kosovo, de Lluís Llach

Els teus somnis, de Sopa de Cabra

L'anunci publicitari

Segons el GDLC (Gran Diccionari de la Llengua Catalana), la publicitat és “la comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.”

La publicitat existeix des de l'antiguitat. De fet, els romans ja la feien servir per tal d' anunciar enfrontaments entre gladiadors, espectacles teatrals, etc.; els fenicis, per exemple, pintaven imatges en grans pedres per promoure els seus productes artesans...i així podríem continuar amb diferents civilitzacions existents des de l'antiguitat.

Actualment, la publicitat és un recurs molt emprat per a la comunicació externa de les entitats, tant en l'àmbit comercial i públic com per a dirigir-se a nosaltres sense ànim de lucre.

La publicitat fa servir un llenguatge atractiu i suggeridor per atraure l’atenció dels individus i afavorir que aquests s'interessin pels productes, en tinguin una imatge i una actitud favorables i, finalment, els comprin.

                El seu objectiu principal, per tant, consisteix a aconseguir una resposta favorable als interessos empresarials de l’emissor per part dels públics als quals s’adreça.

La comunicació publicitària


Els fonaments bàsics de l'activitat publicitària són tant el màrqueting, com la comunicació.

       En un esquema convencional, l'emissor fa arribarun missatge  a un receptor mitjançant un canal. Quan l’esquema obeeix a procés publicitari la resposta és imprescindible. Així doncs, si el missatge publicitari no aconsegueix resposta per part del receptor, es considera que el missatge és tècnicament incorrecte.

       En publicitat, per tant, el receptor no és passiu sinó actiu, de manera que ha de manifestar la seva resposta, per exemple, amb l' adquisició d'un producte o amb un canvi d'hàbits o mentalitat.
La resposta és, per tant, l'objectiu final de tot procés publicitari.

El llenguatge de la publicitat

El llenguatge publicitari és un dels tipus de llenguatge que ha creat l' ésser humà de manera premeditada i que serveix perquè els anunciants es puguin comunicar amb els potencials clients que més els interessen.  

      

       A més, podem entendre aquest llenguatge com la forma que té la publicitat per expressar-se de manera creativa amb un objectiu comercial i persuasiu.

                 

       D'altra banda es considera el llenguatge publicitari  com el "llenguatge de llenguatges", atès que inclou el llenguatge gestual, dels colors, verbal, visual, musical, cinematogràfic, poètic, etc.

        Actualment a la nostra societat els missatges publicitaris ens arriben ca­da dia a grapats des de la televisió, el cinema, la premsa escrita, el correu electrònic i l'anomenat “correu comercial”. A hores d'ara un ciutadà que no hagi estat educat en l'art de saber lIegir i interpretar adequadament els missatges que li arriben, és una persona completament indefensa al davant d'una pluja incesant de paraules que només pretenen fer-li modificar la seva conducta i adquirir determinats productes. Alguns d'a­quest productes li seran útils; de la majoria en podria prescindir totalment.

         És molt important que siguem conscients de les maniobres subtils que s'amaguen darrere el llenguatge de la publicitat; si no serem molt fàcilment manipulables. Recorda que, dins els textos argumentatius, cal distingir entre els que pretenen convèncer i els que volen persuadir. La persuasió no s'adreça a la nostra ment sinó als nostres sentiments.
         El llenguatge publicitari no s'adreça mai al nostre seny (que raona) sinó a la nostra emotivitat (que és fragil), i el que vol és aconseguir que necessitem ser més atractius, més seductors, més competitius... Es tracta d'un llenguatge sàviament elaborat per crear-nos unes necessitats que no tindríem si la publicitat no exístís.
       
          Aquest llenguatge acostuma a fer servir dos recursos: la imatge i la paraula, que sovint combina per crear missatges tan convincents i persuasius com sigui possible. Fixa't que —ja sigui en espots televisius, o bé en publicitat inclosa a diaris o revistes— sempre hi trobem la presència d'aquests dos elements.

            En els espots televisius i en la publicitat impresa, la paraula hi sol aparèixer d'una manera breu. Se sol tractar d'un eslògan, missatge que, per la seva somoritat, pel joc de paraules que inclou etc. Pretén que és quedi fixada en el cervell del receptor.
En aquest tema analitzarem i et donarem les eines de reflexió bàsiques que et perrnetin l'observació atenta d'aquest llenguatge i la descoberta del seu astut mecanisme. Sigues conscient que només a partir del coneixement podem escapar d'enganys i, en conseqüència, esdevenir persones més lliures.
 
           Abans d'emprendre la seva feina, tots els publicistes fan el que s'anomena un “estudi del públic potencial” a qui s'adreçarà l'espot publicitari, ja que no és el mateix preparar publicitat adreçada a un públic infantil que a un públic adult, al sector mascuí de la societat o al sectopr femení, com tampoc no és el mateix fer publicitat a Europa que als EUA o al Japó.
Els factors d'edat i sexe també condicionen un determinat llenguatge. I un factor determinant també són les referències històriques, culturals i religioses que té el públic receptor.
Un espot publicitari del tipus: Salsa Gallina Blanca, les salses per a sucar-hi pa , només pot funcionar entre una comunitat lingüística que té el referent de la frase feta “sucar el pa”. En traduir l'espot a una altra llengua caldria buscar una fórmula equivalent.

           Una bona part del llenguatge publicitari es basa en la semàntica, és a dir, en el significat de les paraules, o, millor dit, en el significat que nosaltres ja els hem donat per endavant, amb una càrrega positiva o negativa, depenent de com se'ns han tranmès. D' aquí deriven tots els jocs de paraules que es poden donar en publicitat, els contrastos de paraula i imatge, metàfores i metonímies, recursos múltiples que estableixen una complexa teranyina de relacions en el nostre vervell; complexa però que es du a terme en dècimes de segon. Així la paraula “estrany” sempre ens produeix un recel. No obstant aixó, si un anunci diu L'únic estrany que entrarà a casa teva per Nadal, és el Pare Noel , podem estar ben tranquils.

             Els recursos fonètics i morfosintàctics són molt utilizats en publicitat. La repetició de sons, la repetició de mots, etc... produeix un efecte rapidíssim de fixació en el nostre cervell de tal manera que només sentint la paraula que fa referència al producte, de seguida recordem l'eslògan sencer:
— Pizza què? Pizza World. —Cent per cent arona, cent per cent sabor. —De grans vinyes rans vins (paral·lerlismes).
—El falta Tefal? (al·literació).
—Amb bus, cap embús (homofonia)
És també molt freqüent, en publicitat l'ús de la forma imperativa dels verbs, tenint en compte l'efecte d'ordre que representa per a nosaltres:
— Apropa't a l'art català (anunci del MNAC)
— Aquest Nadal REGALA Teatre (anunci del TNC).

          L'ús del llenguatge publicitari en la parla col·loquial es tracta d'un fenomen lingüístic que està tenin llloc en els darrers anys i que afecta totes les llengües. Si la publicitat parteix del llenguatge per fer els seus jocs de paraules, també és cert que les nostres referències lingüístiques s'estan ampliant a partir del missatges publicitaris. Tots sabíem què era un cos alt, un cos esvelt, un cos atlètic, un cos proporcionat... Des de fa pocs anys tots sabem també què és un cos “Danone”, un adjectiu que no trobarem a cap diccioari, però que tots enetenem sense cap explicació. El mateix ens passa amb el concepte de descans, de repòs, de necessitat de fer un parèntesi en la nostra feina quotidiana; “Fem un Kit-kat” , diem. I també ens entenem.



Principals decisions en publicitat

1. Establir uns objectius. Els principals objectius de la publicitat es poden classificar segons la seva finalitat: informar, persuadir i recordar.

1. Publicitat informativa: La fem servir quan introduïm una nova categoria de producte. L’objectiu és crear demanda.

Ex. Els venedors de la nova televisió terrestre digital han d’informar dels beneficis d’aquesta nova televisió: múltiples canals, baix cost...

Altres possibles objectius:

                        ·      Introduir un nou producte al mercat

                        ·      Suggerir un nou ús per al producte

                        ·      Informar al mercat d’una millora de preu

                        ·      Explicar el funcionament del producte

                        ·      Descriure els serveis disponibles

                        ·      Corregir impressions falses per tal d'evitar una mala fama

                        ·      Crear una imatge de la companyia

           

2. Publicitat persuasiva: És aquella que utilitzem per a diferenciar el nostre producte o servei a mida que la competència augmenta. Volem generar una demanda selectiva.

Ex. Un cop la gent ja té instal·lat el descodificador terrestre fem publicitat de la nostra cadena o emissió per convèncer-los que és la que ofereix més qualitat informativa o millors pel·lícules, etc.

Altres possibles objectius:

·         Crear preferència de marca

·         Provocar un canvi de consum cap a la nostra marca

·         Modificar les percepcions del client envers  els atributs del producte.

·         Persuadir als clients per a comprar ara.

3. Publicitat de recordatori: És especialment important per a productes madurs, atès que fa que el consumidor segueixi considerant adquirir el producte en qüestió.

 Ex. Anuncis de Fairy.

Objectius principals

·         Recordar als clients que podrien necessitar el producte en un futur proper.

·         Mantenir el producte en la ment del consumidor durant períodes fora de temporada.

·         Recordar als clients on poden adquirir el producte.

2. Establir un pressupost publicitari: Abans de dissenyar una campanya publicitària cal considerar quin pressupost tenim disponible.
   
   
3. Desenvolupar l’estratègia publicitària: En tota estratègia publicitària hi ha dos grans decisions a prendre: el missatge i el mitjà per difondre’l. Hi ha campanyes centrades en el missatge on el canal és un aspecte secundari i tenim d'altres on el missatge s’adapta al canal per on es distribuirà (idiosincràsia del país i/o ciutat, cultura, costums, espais emblemàtics, etc.)

Ex. Spot Estrella Damm adapta cada campanya als seus objectius de venda. Mirem els següents exemples: 

            Estrella Damm - Formentera

             Estrella Damm - Sobre Catalunya (patrocinant al F.C. Barcelona)

El suport, com a eina i estratègia publicitària.

 Què creus que s' aconsegueix amb anuncis d' aquest tipus?

Activitat proposada

                                             Disc Abbey Road (1969), The Beatles

a) Què és Abbey Road? 
b) Per què creieu que aquesta portada ha esdevingut una icona in eternum?

c) Conseqüències d'aquesta portada a Londres a nivell de turisme.

Per què els conductors odien Abbey Road?

       Estació de tren a Colònia amb motiu del Mundial d' Alemanya (2006), ADIDAS

1. Identifica almenys tres jugadors de futbol que apareixen amb les seves seleccions a la imatge. 
2. Consideres que aquest sostre de l' estació de tren de Colònia és atractiu? És efectiu i aconsegueix que él públic parli de la marca esportiva i del Mundial?
3. Podries ser capaç de forma natural i sense premeditació ignorar la publicitat? 

Anunci Nike - Selecció de Brasil de futbol a l' aeroport 

Anunci Vichy Catalan, Ovejahete

One Million de Paco Rabanne

Diesel - Global Warming Ready

Diesel - Human after all

BMX -X3 - Be water, my friend

  TelekineticCofee Shop Surprise - Estrena teatral de Carrie, de Stephen King

Evian baby and me

Sorteo El Gordo de Navidad

Freixenet 2014

Volkswagen Golf

Vallformosa - Fuck me rich

Generalitat de Catalunya - Sóc fan de Catalunya